Des de l'àrea de llengua, al llarg del primer trimestre d'aquest curs hem vist els textos narratius i els teatrals, n'hem constatat les diferències i hem vist qui era Gianni Rodari. Concretament, hem treballat un dels seus llibres més significatius: Contes per telèfon. L'objectiu d'aquestes primeres fases de treball era dur endavant un projecte interetapa: adaptar teatralment per grups alguns contes del llibre de Rodari i introduir-hi un desenllaç en què crearen una màquina per resoldre el problema que plantejava la història.
El projecte, doncs, ha constat de diferents fases: lectura col·lectiva dels textos originals, adaptació teatral, canvis segons les necessitats i les propostes del grup, decisions per a la posada en escena, assajos, construcció de les màquines i representació per als alumnes de 1r cicle de primària.
FEM-NOS EXPERTS: MÀQUINES I TEXTOS EXPOSITIUS
Durant el segon trimestre hem fet un projecte cooperatiu en grups de tres en què els alumnes han investigat sobre diferents aspectes relacionats amb les màquines: cinema europeu i màquines; inventors de màquines importants o curioses; màquines i salut; màquines més venudes; màquines de la vida diària; màquines i guerres europees; el telèfon al llarg de la història; màquines modernes.
Com que havien d'exposar als companys els seus treballs, vam treballar primerament en grup gran els textos expositius i com fer una bona presentació en powerpoint o prezi que fóra realment un suport audiovisual per a l'exposició -per a la qual prèviament havien preparat un text i un guió.
Hem aconseguit tenir una visió global i generalitzada de diferents màquines i la seua relació amb la vida i les persones, des de diferents àmbits, alhora.
Maquinessalu biotamlicarbartual from EscolaGavina
MÀQUINES MATEMÀTIQUES
EL CIRC DE CALDER
Alexander Calder (Filadèlfia, 22 d'gost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc. És especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques que es mouen gràcies a l'acció d'un motor o per l'acció dels corrents d'aire. Per contra, les escultures estàtiques de Calder es coneixen com stabiles.
La fascinació pel circ de Calder va començar a mitjans dels anys vint, quan va publicar una sèrie d'il·lustracions en una revista novaiorquesa del circ Barnum and Bailey. Va ser el 1927 a París quan va crear el petit circ del que tracta aquest curtmetratge i que en el seu moment va fer les delícies de l'avantguarda parisenca, sobretot de Miró i Mondrian. Les actuacions de Calder podien durar fins a dues hores, amb vint o més números i un intermedi, l'artista fent de director i la seva dona girant el gramòfon al fons. De l'enginy diria el crític d'art James Johnson Sweeney que era molt més que un joc. Era un "laboratori en el qual desenvoluparien les característiques més originals de la seva obra posterior". Ara es troba al Whitney Museum de Nova York en un estat massa delicat com per transportar-lo, amb la qual cosa aquest curt de Viladebó es projecta contínuament, fins i tot ara, per il·lustrar l'obra de Calder.
A partir de la idea del moviment i els mecanismes que els produeixen vam pensar que podriem elaborar una projecte semblant des de les àrees de Educació Plàstica i Visual i Tecnologia. L'aprenentatge relacionat amb una obra d'art, utilitzant amb molts casos materials per reciclar , treballant per equips, i amb una finalitat lúdica ens van semblar bons arguments per realitzar-ho.
L'alumnat de 1r ha representat tant el circ, com molts dels personatges que intervenen, cavalls, el lleó, la gàbia, trapezistes, presentador, etc...
MÀQUINES MATEMÀTIQUES
Des de l’àrea de
matemàtiques hem creat i calculat quin seria el cost de les nostres màquines
matemàtiques ideals, aquelles que ens ajuden a resoldre problemes algebraics,
geomètrics, aritmètics... Algunes han estat més encertades que altres però
segur que si algun dia es fabriquen serien tota una revolució!
EL CIRC DE CALDER
Alexander Calder (Filadèlfia, 22 d'gost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc. És especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques que es mouen gràcies a l'acció d'un motor o per l'acció dels corrents d'aire. Per contra, les escultures estàtiques de Calder es coneixen com stabiles.
La fascinació pel circ de Calder va començar a mitjans dels anys vint, quan va publicar una sèrie d'il·lustracions en una revista novaiorquesa del circ Barnum and Bailey. Va ser el 1927 a París quan va crear el petit circ del que tracta aquest curtmetratge i que en el seu moment va fer les delícies de l'avantguarda parisenca, sobretot de Miró i Mondrian. Les actuacions de Calder podien durar fins a dues hores, amb vint o més números i un intermedi, l'artista fent de director i la seva dona girant el gramòfon al fons. De l'enginy diria el crític d'art James Johnson Sweeney que era molt més que un joc. Era un "laboratori en el qual desenvoluparien les característiques més originals de la seva obra posterior". Ara es troba al Whitney Museum de Nova York en un estat massa delicat com per transportar-lo, amb la qual cosa aquest curt de Viladebó es projecta contínuament, fins i tot ara, per il·lustrar l'obra de Calder.
A partir de la idea del moviment i els mecanismes que els produeixen vam pensar que podriem elaborar una projecte semblant des de les àrees de Educació Plàstica i Visual i Tecnologia. L'aprenentatge relacionat amb una obra d'art, utilitzant amb molts casos materials per reciclar , treballant per equips, i amb una finalitat lúdica ens van semblar bons arguments per realitzar-ho.
L'alumnat de 1r ha representat tant el circ, com molts dels personatges que intervenen, cavalls, el lleó, la gàbia, trapezistes, presentador, etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada